09:00 - 09:30h Rebuda i lliurament de documentació.

09:30 - 10:00h Inauguració.

10:00 - 11:00h JORDI PRINCIPAL: “El pensament de Miquel Cura sobre el món ibèric a la Catalunya Interior”

11:00 - 11:30h Pausa cafè.

11:30 - 12:30h MIQUEL MOLIST: “La prehistòria recent de la Catalunya Central: les propostes de Miquel Cura i la continuïtat de la recerca”.

12:30 - 13:30h ANTONI CABALLÉ i GEMMA HERNÁNDEZ: “Actuacions en el patrimoni arqueològic a les comarques de la Catalunya Central. 2005-2009″.

13:30 - 14:00h Precs i preguntes.

16:00 - 16:45h BERNAT VILA: “Resultats de la recerca paleontològica al Cretaci final del Pirineu català: el cas de la diversitat, icnologia i reproducció dels dinosaures sauròpodes”.

16:45 - 17:30h MANOLO VAQUERO: “Projectes de recerca al jaciment de l’Abric Romaní - Cingles de Capelló”.

17:30 - 18:15h JORDI ROSSELL: “Compartint l’espai: la interacció entre homínids i carnívors al nord est peninsular (Cova del Toll i Cova de les Teixoneres)”.

18:15 - 19:00h PILAR GARCÍA ARGÜELLES i JORDI NADAL: “Els darrers Caçadors Recolectors a la Catalunya central: la Balma del Gai i la Prehistòria a l’altiplà del Moianès (Moià-Bages)”.

DIVENDRES 29 D’OCTUBRE

09:30 - 10:15h RAFAEL MORA: “Ocupacions de muntanya durant el MIS1 al Pirineu”.

10:15 - 11:00h JOSEP CASTANY: “Megalitisme i població al Solsonès: Camins Ramaders i Marques Territorials (3r-1r Mil·leni aC)”.

11:00 - 11:30h Pausa cafè

11:30 - 12:15h RAMON CARDONA i JORDI MURER: “El poblament ibèric al Solsonès. Estat de la qüestió”.

12:15 - 13:00h DAVID ASENSIO: “El poblat ibèric del Cogulló. Estat de la recerca”.

13:00 - 14:00h CENTRE D’ESTUDIS DEL BERGUEDÀ: “Treballs arqueològics al poblat ibèric del Serrat dels Tres Hereus”.

16:00 - 19:00h Visita guiada al Monestir de Sant Benet de Bages. CARME SUBIRANA i GORETTI VILA: “Resultats de la intervenció arqueològica al Monestir de Sant Benet de Bages”.

DISSABTE 30 D’OCTUBRE

9:30 - 10:15h IMMA OLLICH i MONTSE ROCAFIGUERA: “L’Esquerda de Roda. Arqueologia vinculada al territori”.

10:15 - 11:00h IMMA MESTRES i MONTSE DURAN: “El projecte del parc arqueològic del Camp de les Lloses, 17 anys d’intervencions arqueològiques”.

11:00 - 11:30h Pausa cafè

11:30 - 12:15h RAMON JÁRREGA: “La vil·la romana de Sant Amanç”.

12:15 - 13:00h RAMON MARTÍ, CRISTIAN FOLCH i JORDI GIBERT: “Ocupació i organització del territori durant l’alta Edat Mitjana”.

13:00 - 13:45h XAVIER HERNÁNDEZ i XAVIER RUBIO: “Arqueologia del conflicte. La Guerra de Successió a Catalunya”.

13:45 - 14:00 Cloenda.

Tot i que ens trobem en un moment en el quan sembla que em Museu Comarcal de Manresa (MCM) encara un futur ple de possivilitats, cal reconèixer que necessita un impuls social important per dur a terme els seus objectius.

Com que creiem que aquesta tasca no només és responsabilitat de la institució pública, us convidem a tots els interessats en el aptrimoni cultural a ajudar-nos a promoure iniciatives que donin a conèixer el nostre museu.

L’objectiu és formar un grup de persones de disciplines diverses que gaudeixi treballant per a la millora de la cultura, de les següents maneres:

• Potenciar i difondre el coneixement del MCM i del seu patrimoni.
• Afavorir la recerca sobre els seus fons.
• Fomentar la relació i la col·laboració amb altres museus i institucions.
• Promoure activitats culturals i artístiques.

ACTIVITATS

Descobertes: L’Associació per al Museu Comarcal de Manresa (AMCM) porta a terme el que anomenem Descobertes. Aquesta activitat consisteix en localitzar, netejar. estudiar i presentar al públic peces inèdites del fons del Museu, que poden ser d’interès per la història de la nostra ciutat.

Nadala: Cada any, dos artistes manresans o estretament lligats a la ciutat, creen una obra única, combinant text i creació artística, donant lloc així a una Nadala que s’ofereix de forma gratuita a tots els socis de l’AMCM i que tmabé es posa a la venta per tothom qui la vulgui. D’aquesta manera, cada soci posseirà una petita obra d’art, d’edició limitada, numerada i firmada pels autors.

Social Q: Els socis de l’AMCM també poden participar i rebre a casa de forma gratuita la revista del MCM. Es tarcta d’una publicació que ens posa al dia sobre les últimes tendències artístiques i culturals, axí com dels actes més importants del MCM.

per a què us aneu fent una idea del que es parlarà a la reunió, aquí us passem l’ordre del dia:

ORDRE DEL DIA

1. Stuació actual de tresoreria: subvencions, ICOM, INOM,…

2. Canvis en la junta: tresorer, secretària i presidenta.

3. Revisió de les activitats i les comissions de l’Associació:

- Descobertes.
- Nadala.
- Q.

4. Possibles noves propostes d’activitats.

5. Recerca de nous membres.

Esperant la vostra assistència, ens acomiadem fins dimarts dia 4 de maig a les 19.30.

PODEU COMFIRMAR LA VOSTRA ASSISTÈNCIA EN AQUESTA PÀGINA

Sembla doncs que tot i no ser un projecte definitiu, va quedar clara l’eliminació d’una part del mur que tapa la basílica i la reducció dels altres, aixi com la renuncia a fer que l’ascensor arribi a nivell de l’emblemàtic edifici manresà, on s’hi accedirà a través d’una rampa.

Després d’aquesta nova reunió duta a terme el 29 d’abril de 2010, encara en faltaràn dues més per arribar a la onclusió final que acabarà de decidir com quedarà la façana de la nostra ciutat vista des de l’estació de RENFE.

La Magna Celebratio ens proposa doncs un retorn a la Baetulo romana, amb tot de propostes per passar un cap de setmana a la romana: visites guiades per els punts d’interès arqueològic de la ciutat,  com per exemple el conducte d’aigües i les restes del teatre, mostres d’oficis, com el tractament i els usos del cuir, de l’os ,escenes recreades per grups de reconstrucció històrica, tant vigunts de fora, com el grup propi del Museu de Badalona que amb molt d’interès i il·lusió, cada any ens ofereixen entre altres coses, formacions de legionaris romans, ben equipats amb les cotes de malla, el pilum el gladius…

Només ens resta, doncs, animar-vos novament a dedicar un cap de setmana a fer un viatge al passat d’una de les ciutats romanes més importants de la nostra terra.

*Per a més informació: http://magnacelebratio.cat

A vanda dels difrents punts on ja la podieu adquirir, no oblideu que en aquesta pàgina, a l’apartat  La Revista, hi ha l’enllanç a tots els números en PDF.

La peça que s’ha escollit en aquesta ocasió, és un conjunt de figuretes de pessebre, de fusta, que daten de principis del segle XX. Francesc Villegas, del Grup Pessebrístic de Manresa, ens explicarà la història i curiositats d’aquestes figuretes.

Dins del mateix acte, es presentaran la Nadala que l’Associació per al Museu Comarcal de Manresa ha editat enguany i el nou número, el 15, de la revista d’art i patrimoni Q.

Us hi esperem a tots!!! Fins dijous!

L’excursió va començar a la Torre del Breny, a Sant Vicens e Castellet. Es tracta d’un anticmonumet funerari, romà, segurament dedicat als propietaris de la propera vil·la romana de Boades (la més important del Bages) i que estava situat just al costat d’una via de comuicació. Va ser doncs el punt ideal per començar el recorregut, oservant l’entorn: la proximitat dela confluència dels rius Llobregat i Cardener, els elements toogràfics que van condicionar el traçat del camí i també per gudir d’un paissatgeesplèndid i a lhora mo desconegut.

Des d’aquí, en cotxe envam desplaçar fins a l’altre vnda del riu Lloregat, on hi ha el mas de Can Font de Cirrencs. En aquest punt e conserven diverses traces del camí, encara enforça bon estat.

Fet aix`i ja per concloure l’excursió, vam visitar el mas, que  segons diversos indicis, podra haver estat amb molta seguretat una antiga vil·la romana de característiques semblants a la de Boades. La planta del mas que podem veure avui en dia revela una estructura molt complexa, possiblement per que murs més antics sobre els qual es fonamenta, en condicionen l’estructura.

Des de Can Font de Cirerencs, el camí continuava en direcció a Manresa per la zona dels Comptals, on la torre del maeix nom en defensava el traçat.

En el transcurs de la conferència es van donar algunes de les claus que podrien explicar com i perquè en un moment tant primarenc com el segle V aC, arribaven a punts com Manresa, Solsona o Cardona, entre altres, peces ceràmiques vingudes de Grècia. Un dels motius més destacats va ser el comerç de la sal de Cardona, que s’explotari des del neolític aproxiadament i que ven aviat desenvlupa un fort teixit comercial, que tindria el seu moment de màxim esplendor en època ibèrica.

Jose Andrés Martín en el moment de fer la conferència.

La conferència anirà a càrrec de José Andrés Martín,  llicenciat en Antropologia i que en aquests moments està fent el Màster d’Arqueologia Clàssica a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). La seva tesina tracta precisament d’un tema que ens és molt proper, la iberització de les conques dels rius Cardener i Llobregat.

L’objectiu d’aquest acte no és només complementar la Descoberta, que va tenir lloc en el marc dels actes de Festa Major, sinó que ens serveix de pretext per aportar una mica de llum en un moment molt poc conegut i a l’hora molt important de la nostra història.